divendres, 18 de juny del 2010

...NITS...
Hi han nits per riure,
hi han nits per somriure,
hi han nits per disfrutar-les,
hi han nits que no hauríen d'acabar mai,
però també hi han nits interminables...

Avui, és una nit de totes elles, una nit qualsevol.

Aquesta primera entrada del meu blog és un tant especial, avui hem senc com el llop que acompanya aquest text, sol en mig d'una de les nits qualsevol que ens toca viure.

Perduda en mig del món, no trobe quin és el meu camí, vaig donant passes a cegues, però el destí m'ajuda amb gent com vosaltres, gràcies per sempre estar quant us necessite, i per lamentar-vos sempre que no podeu estar amb mi.

Smprambtu, inclús quan no hi sóc al teu costat
Vos estime, vos estim.

1 comentari:

  1. Saps tan bé com jo que el viatger, per molts boscs que atravessi, molts llops es trobi, molta obscuritat el rodegi... mai està sol.
    Sempre hi ha bruixes, fades i altres sers que l'observen d'entre les branques dels arbres, des d'alguna flor o fins i tot des de baix de la terra; i en tots i cada un dels passos que fa sempre hi ha algú que està preparat per si ha d'agafar-te abans que toquis a terra.
    Així que no t'ho podia dir d'altra manera: no estas sola, mai.

    T trobaré a faltar.
    Siempre nos quedara parís ;).

    ResponElimina